Tres segles i mig de presència francesa: tres segles i mig d’opressió nacional
Joan-Pere Pujol, president del Cercle Alfons Mias
Senyors i Senyores,
El Consell Municipal de Perpinyà ha decidit el dijous 26 de març del 2009 de donar el nom de Lluís Companys a una plaça de la ciutat. Aquesta decisió va ser presa seguidament a una proposta d’en Ramon Sala, president de la Comissió d’Homenatges Públics, organisme encarregat de decidir els noms pels nous carrers.
La majoria dels membres de l'oposició municipal va votar a favor, juntament amb la majoria, entre altres els regidors del Front National. L’amic Enric Vilanova va felicitar l'ajuntament per això. Va recordar qui era Companys. Tanmateix, dos consellers municipals es van abstenir. No val la pena de recordar llurs identitats.
El passat 31 de juliol, el Sr. Ramon Sala ens va adreçar una correspondència per informar el Cercle Alfons Mias del lloc escollit per homenatjar el nostre president màrtir. L’espai públic poblat d’arbres, situat al mig del carrer dels Pinsans («rue des Bouvreuils») en el barri del Mig Vernet ja porta el nom de Lluís Companys.
Com ho fem de tradició, observarem ara un minut de silenci en record del President màrtir Lluís Companys i de tots aquells que han lluitat o que s'han sacrificat per la llibertat de la desgraciada terra!
*
* *
Enguany, fa tres segles i mig que Catalunya va ser mutilada i els comtats annexats a la corona francesa.
Des del principi de la independència catalana, l’any 988, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i la part nord de la Cerdanya formaven part de la Catalunya Vella. Guifré el Pelós, fundador del Casal de Barcelona, era fill del Conflent i, durant quasi set-cents anys, l’actual Catalunya del Nord participà activament a l’historia des Països Catalans.
El 7 de novembre del 1659 fou signat el tractat dels Pirineus. La monarquia hispànica havia renunciat als seus drets sobre les terres del Nord. Les monarquies espanyola i francesa van decidir la mutilació de Catalunya. El Principat retornava a la monarquia hispànica i el seu vessant nord, una cinquena part del territori restava sota domini gavatx. Cal precisar que en aquesta època Perpinyà era la segona ciutat més important del país. El tractat va fer néixer una nova realitat territorial distinta del Principat: la Catalunya del Nord separada de la resta dels PPCC amb la creació de l’actual frontera franco-espanyola des d’Andorra fins al Mediterrani.
Aquest episodi de la historia és encara desconegut en gran part tant al Principat com a la Catalunya del Nord. El famós Dictionnaire de biographies roussillonnaises de l’abat Capeille, per exemple, constitueix un model de desinformació històrica. S’hi pot llegir entre altres coses una noticia molt elogiosa de François de Sagarre i sobre la seva lluita contra «le parti espagnol». Abans la Guerra Civil s’havia publicat alguns estudis sobre l’annexió del Rosselló a la corona francesa, però sense gaire èxit. El 1956, mossèn Josep Sanabre va publicar en castellà l’obra que fa autoritat: La acción de Francia en Cataluna (1640-1659). Més tard, l’autor resumí el seu treball en tres llibres més petits. Completà la seva feina amb la seva ultima obra La resistència del Rosselló a incorporar-se a França, el 1970.
Al setembre del 1642 tot el Rosselló amb Perpinyà era ocupat pels francesos. Entre maig i agost del 1643, començà una política de desterraments contra clergues i nobles i la repressió contra els no addictes a França per part de les autoritats franceses. Durant mig segle les protestes serien ofegades amb les més violentes repressions de la nostra història. Sanabre ens aprèn que molts centenaris de famílies pagaren llur fidelitat a la pàtria amb la pèrdua del patrimoni, de la llibertat o de la vida.
Lluís XIV s’havia compromès a respectar les institucions catalanes. Però al mes de juny del 1660 a Sant Joan de Lohitzune publicava un edicte. Totes les institucions i organismes tradicionals es veien suprimides i substituïdes per noves formes administratives i fiscals. Els Comtats esdevenien aleshores la «província estrangera» de Rosselló i País adjacent de Cerdanya. Des de l’annexió a la corona francesa, es va iniciar una dura repressió contra la població local, a la qual es va obligar adoptar la llengua francesa tot prohibint qualsevol expressió publica en català.
Diversos actes de resistència d’alguns grups de nord-catalans del segle XVII demostren la voluntat de la població de lluitar contra la dominació francesa. Durant més de cinquanta anys, en efecte, els rossellonesos es resistiren a quedar separats de Catalunya i de la seva sobirania. Aquells moviments tenien arrels socials ben diferents: gent de baixa condició social, burgesos, clergues i nobles.
La Revolta dels Angelets es desenvolupà entre 1663 i 1673 per les comarques del Rosselló, del Vallespir i del Conflent. Els historiadors consideren aquell episodi històric excepcional tant per la seva durada com per l'adhesió general de la població. El motiu d’aquesta revolta fou la imposició de la gabella de la sal, un impost imposat pels francesos al novembre del 1661. La taxa havia estat abolida per les Corts Catalanes des de l’any 1283. Els rebels lluitàvem per la conservació dels drets i de les llibertats de la terra catalana.
El 5 de maig de 1670, els Angelets lluitaren al coll de la Regina a un exèrcit de 4 000 homes manat per Chamilly. Es veieren totalment derrotats. Després d’aquesta desfeta, els cabdills de la revolta s’hagueren de refugiar al Principat. Des de la Garrotxa, Josep de la Trinxeria portà encara algunes accions a l’Alt Vallespir fins al 1672-73. Entre 1670 i 1674 una segona revolta es desenvolupà al Conflent per obtenir els mateixos drets que el Vallespir.
La repressió del poder francès a les revoltes popular fou especialment dura i llarga: Hi hagué execucions, a Arles i a d'altres ciutats, on es penjaren als rebels a les places públiques, mentre els seus béns eren confiscats; el vilatge de Pi que havia donat suport als Angelets fou condemnat a ser totalment enderrocat i sal fou sembrat sobre les runes. Al novembre del 1673 una columna de l'exèrcit francès calà foc a la Jonquera. La població fou també obligada a participar a la construcció de fortificacions, dirigides pel marquès de Vauban.
El 1674, una conspiració fou organitzada a Vilafranca de Conflent per un grup de patriotes catalans. L'iniciador del complot era Manuel Descatllar, ja implicat en la revolta dels angelets. Detingut, Manuel Descatllar fou traslladat a la ciutadella de Perpinyà. Jutjat i torturat fou executat el 2 d’abril a la plaça de la Llotja. També foren torturats i executats Francesc Soler, consol de Vilafranca, i Carles de Llar. Una vegada morts, els caps dels tres homes foren exposats en gàbies de ferro a la porta d'entrada de Vilafranca del Conflent.
Poc de temps desprès una altra xarxa fou descoberta a Perpinyà. Francesc Puig i Terrats, malgrat una malaltia crònica que patia, va ser torturat amb foc. Condemnat a mort, patí garrot davant de la seva casa el 16 de maig del 1674. Seguidament, el seu cos va ser trossejat en quatre parts diferents i exposades en diversos llocs de la vila.
Que podem observar, després de tres segles i mig de presència francesa a casa nostra? Monarquia, imperis, repúbliques... Els dirigents i els règims polítics se succeeixen al «país de la llibertat» -com diuen ells!-, però res no canvi pel que concerneix l'opressió nacional dels catalans. Mentre no es denunciï aquesta situació i es continuarà tractant els nostres compatriotes implicats en la vida política francesa com gent convenient, res no podrà evolucionar.
Ara, la nostra companya Daniela Grau, ens llegirà una poesia en honor dels Angelets de la Terra.
Joan-Pere Pujol – 17 d’octubre del 2009
Intervenció de Daniela Grau
Companys i companyes,
Per continuar el nostre homenatge als patriotes catalans, us llegiré ara una poesia de Josep Vendrell i Torres sobre els patriotes del segle XVII :
ANGELETS DE LA TERRA (1667 – 1675)
Josep Vendrell i Torres
La terra està esquarterada
(com la bandera sagrada,
amb quatre barres de sang);
i aquests pagesos del nord
han tingut la mala sort
de ser tractats com el fang.
Per la sal, paguen l’impost
com si l’oxalat fos d’or!.
L’opressió és dura i crua,
ells actuen amb decisió;
si el seu cos té l’esclavatge,
l’ànima és pura NACIÓ!.
-Vilafranca de Conflent,
desota ta portalada,
en una gàbia enraixada,
tres caps són moguts pel vent!-
El crit ha estat emmudit
pels reialmes de la nit.
Ells tenen la mirada buida
Que mira vers l’infinit!
Tothom sent, dintre el pensament,
que aquella mort tant cruent
mai no caurà en l’oblit.
Hom…, amb la boca tensada
i els ulls rogencs d’emoció,
fan un clam omnipotent
que es fa sentir més que el crit:
- VISCA LA TERRA ESTIMADA!-
Canta dins seu l’esperit.
